03 de novembre 2025

BONIFACI MOLADA PRESENTÀ EL LLIBRE "PARATGES EREMÍTICS".

 El passat dimarts dia 28 d'octubre, el mestre jubilat Bonifaci Molada parlà del seu llibre "Paratges eremítics".



    L'acte fou presentat per l'inspector Ángel Vázquez Alonso, la seva relació personal amb l'autor permeté a Vázquez fer un parlament sentit sobre Molada. Alabà especialment la seva bonhomia al mateix temps que les virtuts de persona treballadora i meticulosa, tot això sumat al seu profund coneixement del fet eremític asseguren la qualitat del contingut del llibre. 



L'autor acompanyà el seu parlament amb una presentació d'imatges formidables i així anà referenciant els seus comentaris. Per gentilesa de Bonifaci Molada reproduïm íntegrament el contingut de la seva intervenció. 




PARATGES EREMÍTICS

21 rutes per les ermites de Mallorca.


Mallorca és una illa de contrastos. Més enllà del turisme i de les imatges de sol i platja, guarda a dins un paisatge de silenci, fe i contemplació. Allí, entre muntanyes, valls i camins oblidats, varen sorgir fa segles eremites que varen cercar – i encara cerquen - en la solitud un diàleg profund amb el diví i amb la naturalesa.

Però abans d’endinsar-nos en la presentació del llibre vos he de dir que sent una veritable atracció per la vida contemplativa i una  profunda admiració pels ermitans de Mallorca. 

Els vaig conèixer a l'ermita de Betlem (Artà) el 1980. Aquella primera estada, al bell mig de l'estiu, em deixà un bon record. Allà vaig descobrir homes que es dediquen a la recerca total de Déu en la solitud més absoluta. Com fa segles.

Quan deixam els darrers revolts del camí que ens du fins a l'ermita, i de sobte apareix aquesta, solitària, allà enfora, en un paratge d'extenses solituds i entre camps de conreu, ens adonam que aquests homes viuen del tot allunyats del món renouer. La mateixa ermita, feta de pedra nua, senzilla i humil, ens evoca l'ideal eremític de la simplicitat.

Aquí el silenci s'estima. A través d'ell, l'ermità aprèn a discernir Déu, malgrat la seva existència amagada; descobreix la bellesa del món, la grandesa de les petites coses i el misteri més íntim de si mateix i de la seva existència. Viure sol i silenciós, tal és la vocació de l'ermità.

La vida de l'ermità transcorre entre l'oració, el treball casolà i l'agrícola i la conservació de les dependències de la casa. Dedica molt de temps a l'oració. Que, a més a més, comença de bon matí. Aquesta és, sense cap dubte, el que essencialment aporta significació a la seva vida. Al llarg del dia, la campana li recorda que només Déu està en primer lloc, que a Ell pertany, encara que hi hagi a la vida altres ocupacions.

D'aquells dies, encara em balla pel cap, la figura ben plantosa de l'ermità Isidre quan recollia la mel de les malmeses caseres; o bé la tornada de l'ermità Benet amb el capell al cap per protegir-se del sol del migdia després de fer feina a l'hort... Sempre amb un somriure als llavis. No puc oblidar tampoc els dies que dedicàrem a emblanquinar algunes de les altes parets de l'església.

Dins l'horari ermità hi ha dos moments entranyables: a punta d'alba i capaltard. Els ermitans s'aixequen en trencar l'alba i, quan encara tot calla, es congreguen en el cor de l'església. Aquí reciten els salms i les lectures de la sagrada escriptura o dels Pares de l'Església; llurs veus greus i pausades s'escampen com un rum-rum per tota la rodalia, fent corprendre l'ànima d'emoció. Després, submergides en la penombra de la meditació, les veus emmudeixen.

Al capvespre, quan el sol declina, els ermitans estan de nou al cor i reciten Vespres; i entrada ja la nit, abans de retirar-se a descansar, tornen per darrera vegada al cor per resar Completes. Tota la pregària, plena de senzillesa i de confiança, invoca la pau que ells desitgen per al món. Tot seguit,  l'ermità es retira a descansar amb l'esperança d'un demà més venturós. Només les ovelles dels voltants trenquen el silenci i la serenor de la nit…

Avui, com abans, rememoro amb immens plaer aquelles hores…


ERMITA DE BETLEM. 1805-2005. 200 anys d’història.  Fragments del pròleg. 


El llibre “Paratges eremítics” ofereix un recorregut detallat per  21 ermites emblemàtiques de Mallorca. Neix del desig de mostrar la riquesa cultural i espiritual que atresoren aquests indrets. Aquestes ermites, llocs plens d’història i tradició,  connecten amb la vida contemplativa i l’anacoresi que es remunten al segle XIII amb figures com Ramon Llull, que va practicar la vida contemplativa a la muntanya de Randa i Miramar. El llibre convida a descobrir i valorar també la natura que envolta aquestes ermites, mostrant com aquesta natura aporta saviesa i bellesa a la vida contemporània.

No és només una guia de rutes documentades, sinó una invitació a mirar l'illa des del seu cor més profund. Una mirada humana i cultural cap als llocs on la història, la fe i el paisatge es fonen.  

El llibre cerca proporcionar, d'una banda, al lector una forma diferent de recórrer, amb pas lent, les rutes; per un altre, recuperar el valor simbòlic i espiritual de les ermites com a espais d'identitat, memòria i recolliment. 

Cada ruta és una aula oberta d’Història, Etnologia i Geografia. Està concebuda com una invitació al viatge interior, tant com al recorregut físic. El llibre, per tant, serveix tant a l'estudiós que vol aprofundir en l’estudi del fenomen eremític a Mallorca, com el senderista que vol experimentar el silenci o la solitud d’aquests paratges. 

El llibre acompanyarà als lectors amb fotografies, textos explicatius i referències documentals que reforcen el coneixement històric i cultural de les ermites. Així mateix es posa èmfasi en la relació dialògica entre l’ermita i el seu entorn natural, una clau per comprendre la qualitat emblemàtica dels paratges estudiats.

Cadascuna de les vint-i-una rutes va ser recorreguda a peu, amb l'objectiu de viure  i contemplar el territori amb els sentits: l’ombra de les alzines, les oliveres de formes capritxoses,  l'olor de la garriga i dels pins, la visió dels sementers, el so del vent, la textura dels edificis i dels camins antics... Aquesta vivència va permetre captar l'atmosfera singular de cada ermita. En cada pas, vaig descobrir que l'ermita no sols és un edifici antic, sinó una manera de relacionar-se amb el món. Són espais on la memòria, el paisatge i l’espiritualitat s’entrellacen. La seva solitud és una crida al silenci i la seva altura una metàfora de l'ascens interior. A cada pàgina he intentat transmetre aqueixa experiència. 

Les 21 rutes presentades es despleguen per Mallorca mostrant una diversitat de paisatges i contextos, des de muntanyes fins a zones més properes al litoral. Les ermites descrites abasten tota la geografia mallorquina: des dels santuaris de la Serra de Tramuntana fins als espais rurals del Pla o el Llevant.  Estan emplaçades en llocs excepcionals. Des d’algunes d’elles s’assoleixen unes vistes extraordinàries.  Entre elles, destaquen l’ermita de la Santíssima Trinitat (Valldemossa), la de la Mare de Déu del Refugi (Alaró), Santuari de la Mare de Déu del Puig (Pollença), Santuari de Sant Salvador (Felanitx), la de Betlem (Artà), Sant Honorat (Randa), Santuari de Nostra Senyora de Cura (Randa), Santa Magdalena (Inca),  Santuari de la Mare de Déu de Bonany… Cadascuna ofereix una finestra distinta cap a la relació entre l'home i el seu entorn, entre la solitud i la comunitat.

Moltes vegades aquests indrets susciten al viatger preguntes sobre un mateix i fins i tot sobre la mateixa existència humana. Què tenen aquests indrets que aconsegueixen arribar al més profund de la persona?  Sense cap dubte, la resposta és que són llocs geogràfics singulars que atreuen l’atenció per la seva bellesa natural o bé per la seva situació espectacular o singular.


Arquitectura i entorn


El 'paratge eremític', no és només un edifici religiós. És un node geocultural: un punt on l'elecció espiritual d'un individu va modelar l'entorn.  Les ermites i els santuaris són un exemple  de com l’arquitectura pot integrar-se de manera harmoniosa en el paisatge, respectant i realçant els valors estètics i ecològics de l’entorn.  Els seus edificis encaixen a la perfecció dins l'entorn natural. Són construccions fetes de pedra nua, de marès o emblanquinades.  Aquests materials extrets de l’entorn facilita la seva mimetització amb el paisatge.  La seva ubicació i disseny reflecteixen una simbiosi respectuosa entre l’acció humana i la natura. La majoria de les ermites estan situades en entorns naturals singulars, la qual cosa potencia la seva bellesa amb el medi. Totes aquestes construccions donen a entendre  la vida assossegada dels ermitans. 


Patrimoni i identitat cultural


Cada ruta és una proposta educativa i cultural, ideal per a excursions universitàries o sortides de camp orientades a l’estudi del patrimoni cultural i natural. 

El llibre destaca la urgència de preservar aquests llocs com a patrimoni immaterial (la tradició de la solitud i la peregrinació) i material (l'arquitectura i la xarxa de camins de pedra en sec). Aquest treball s’adreça a fomentar el respecte per aquests espais eremítics, que pens que són rellevants tant per a la recerca com per a la sensibilització ambiental i cultural. Les ermites, com els santuaris, constitueixen un fragment fonamental del patrimoni cultural i arquitectònic i mereixen ser conservades i estimades. Són testimonis de la nostra rica història eremítica a Mallorca. No obstant això, quan les visitam, hom tot d’una s'adona que algunes presenten un estat de degradació lamentable. Per exemple, de les dues ermites de Sant Nofre, situades respectivament als pobles de Sant Joan i Puigpunyent, només resten en peu unes poques parets. La major part ja estan esbaldregades.  S’han deixat caure.  També les anomenades Ses Ermites Velles, a Valldemossa, dels segles XIV i XV,  resten avui abandonades.  Anys enrere, moltes de les seves pedres, que formaven part dels murs de tancament d’aquests espais, serviren per a construir  barraques de carboner i sitges.  No obstant això, l’any 1996, l’ermita de Sant Joan Baptista, a uns cinc-cents metres de l’ermita de la Santíssima Trinitat de Valldemossa, durant les feines d’aprofitament del bosc, les restes que encara existien, foren en bona part destruïdes. No fa gaire anys a algunes d’elles, fins i tot, els robaren les pedres cantoneres. Altres han estat ocupades pels caçadors per a altres tasques. Dissortadament, no tenen cap protecció.


Paisatge i espiritualitat


A més a més, el llibre destaca com les ermites reflecteixen una tradició espiritual vinculada a la natura i la contemplació, essencial per a la comprensió de certs valors humanístics i ecològics. Avui vivim immersos en el soroll, la pressa i la distracció. Caminar fins a una ermita, detenir-se a escoltar el silenci, mirar l'horitzó sense un mòbil a la mà… pot ser una experiència transformadora.  Per això, aquest llibre proposa, com ja hem dit abans,  un viatge interior tant com exterior: caminar cap a l'alt, però també cap a dins.

El llibre transporta al lector a paratges plens de màgia, misteri i divinitat.  En aquests llocs la natura parla. Hi ha vida al bosc i a la garriga, flors i animals, converses entre els arbres, murmuris en el vent,  pedres i roques, cel, niguls i estels.  Les seves pàgines volen contribuir a estimar i valorar la natura i despertar les ganes d’apropar-nos a ella d’una altra manera. 

La naturalesa és una autèntica font inesgotable de saviesa i bellesa. Ben segur que hi ha poques sensacions que superin la contemplació d’un paisatge, sentir l’olor del bosc i de la terra humida, escoltar el cant dels ocells o gaudir del silenci i de la quietud. Hi ha una cosa sublim i misteriosa en el cant dels ocells que el fan extremadament terapèutic per a l'ésser humà. El cant dels ocells indica l'inici del dia. És el despertador  natural de la natura. 

Els sons de la natura promouen de manera ràpida la concentració i la relaxació. Per això cal anar i estar a la natura sense aparells tecnològics que ens distreguin. Tal com ja hem dit, la natura té els seus propis sons. Per poder fruir, cal aprendre a caminar o córrer en silenci i amb els sentits ben oberts. Al llarg de la ruta hom pot aturar-se  allà on vulgui i embadalir-se davant un arbre, davant del pas d’una fila de formigues,  l’ascensió d’un voltor en espiral per guanyar altura o davant el so de l’aigua que corre dins el llit del torrent… 

Dins la natura tot està connectat i cada ser viu és únic i té una finalitat. En ella l’home no és un simple espectador  sinó un ésser més que procedeix de la Terra. El planeta en el qual vivim, com diu Thich Nhat Hanh, ens ha proporcionat  tots els elements que componen el nostre cos. Nosaltres som una manifestació viva i encisadora d'aquest bell i generós planeta. Algunes cultures parlen de la Terra com a la “Mare Terra” i consideren a l’home d’avui, que viu tan enfora de la Natura, com a “orfes de Mare” i d’aquí la urgència de cercar moments de contacte amb Ella per a viure una vida sana en cos i ment. També la connexió amb la natura com a teràpia, coneguda com a ecoteràpia, proporciona múltiples beneficis per a la salut mental i física. Caminar  en entorns naturals  redueix l'estrès, millora l'estat d'ànim i afavoreix el benestar general. L’exposició a espais verds minva els nivells de cortisol (hormona de l’estrès) i promou la relaxació.

El contacte amb la natura  també afavoreix la introspecció, redueix la depressió i millora  la condició física i estimula el sistema immunitari. No és estrany  que sorgesquin pràctiques  com caminades terapèutiques, “banys de bosc”, meditació o exercicis de respiració en espais verds…


Espiritualitat


Al llarg dels segles, els ermitans  han cercat en la solitud i el silenci de les muntanyes un espai de contemplació i meditació. En el bosc i garrigues tenien per companya  els animalons i les plantes i fruïen de l’aire fresc, dels raigs del sol…  El bosc també era el lloc del viatge interior, del repòs i de la quietud.

Aquestes  rutes ens conviden a viatjar a l’interior de nosaltres mateixos.  Per què necessitam viatjar a l’interior de nosaltres mateixos?  Perquè, avui, més que mai cal la  quietud, l’harmonia i la pau interior que ajuden a la recerca de la integració física, mental i espiritual. En aquest context cobren ple sentit el silenci i la meditació que permeten reconnectar amb el propi cos i amb el món natural.  El cos és el lloc d’encontre de totes les dimensions de la nostra persona: cos, ment, cor, esperit.  Sant Agustí  ja ho remarcava quan aconsellava: “no vagis fora, torna a tu mateix, en l'home interior habita la Veritat”. 

Les pràctiques meditatives que surten en el llibre són per a principiants. Proposam un recorregut que va des de la consciència corporal i la respiració, fins a la percepció de la natura, la gran mestra de la contemplació. 

Durant les rutes deixem que l’arbre, la flor o els raigs del sol actuïn sobre nosaltres. En la contemplació no necessitam aconseguir res. Sols ens mantenim en contacte amb la natura. Podem mirar el cel, sentir el murmuri del vent o sentir-lo en la nostra cara, observar el moviment de les fulles bressolades pel vent, admirar la bellesa d'una flor...  Aquí no hem de voler jutjar res o canviar res. Quan la nostra ment està en calma i els nostres sentits  s’obren, podem veure el miracle de la vida que ens envolta. 

Seria bo que poguessis asseure-te a meditar una estoneta, tranquil/a i en silenci.  Hi ha exercicis meditatius  que es repeteixen. La repetició crea hàbits i els hàbits, estats. Perquè tenguin efecte es requereix  un compromís personal.  L’actitud contemplativa vos conduirà a una increïble calma. Aquests exercicis són essencialment existencials, de tal manera que cada persona pot fer-los compatibles i els pot adaptar a les seves pròpies creences i opcions religioses.  

Les ermites són llocs d’encontre amb els altres i amb un mateix. 

Els santuaris i ermites són llocs de culte i oració. Són centres de devoció popular i de peregrinació, llocs de reunió i de trobada. Són llocs que tenen encara una especial significació per a un bon nombre de persones. A Mallorca, molts de pobles celebren els tradicionals pancaritats després de Pasqua. Són celebracions lúdiques i comunitàries on es consumeixen les darreres panades, crespells, rubiols, es fan ballades populars i activitats socials. 

L’existència de les ermites i els santuaris són espais que faciliten el contacte amb altres persones, afavorint així vincles d’unió entre els seus habitants.  Vull agrair a tots els que obren les portes de les ermites i santuaris i tenen cura del seu manteniment. La seva acollida gratuïta possibilita l’encontre amb els altres i l’encontre amb un mateix. 


CONCLUSIÓ


Presentar aquest llibre davant vostès és compartir una convicció: que redescobrir els paratges eremítics és redescobrir-nos a nosaltres mateixos. Cada ermita és una lliçó de senzillesa, de paciència, de respecte pel paisatge. Tant de bo aquest treball serveixi per a encuriosir, la cura i la sensibilitat cap a aquests racons de Mallorca. Són petits, humils, però en ells es guarda una saviesa que encara ens pot ensenyar a mirar, a escoltar i a romandre presents.

Perquè al final, el que el silenci d'una ermita ens diu, és que només quan aprenem a detenir-nos, comencem realment a comprendre.

Aquesta obra convida  a recórrer els itineraris,  a visitar-los, a badar[1]  davant  la bella arquitectura  i a gaudir de la riquesa natural  que les envolta. També vol retre un homenatge no sols als ermitans sinó també als donats i les donades que durant generacions han viscut i mantingut les ermites i els santuaris de Mallorca. 

Aquestes construccions i la natura ens esperen per alleugerir la nostra rutina. Caminar  per la natura  és un gran portal per entrar-hi en contacte amb nosaltres mateixos, amb la resta dels éssers humans, amb els cosmos i amb el misteri diví. Ara només cal passejar per aquests indrets i com diu Joan Alcover en el seu poema L’ermità qui capta (1909)  [recórrer pam a pam tota la terra que des del cim dominaràs; […] aturar-te al comellar, al bosc, guaitar la mina, saludar els nius humans; […] i així, escorcollant cosa per cosa, a la contemplació ton ull prepara. 

D’aquesta manera serà més fàcil apropar-se al coneixement i al record d’aquests indrets i vibrar d’emoció. I, per acabar, només vull expressar el desig que la bellesa d’aquests Paratges eremítics, cantada pels poetes, et mostri també  l’essència d’una vida més alta.  


________________

[1] Si consultam la definició d’aquesta paraula al diccionari de la llengua, trobarem que la defineix com “Abstreure’s, encantar-se mirant alguna cosa”.