El cap de setmana del 27 i 28 d’abril es va celebrar al Monestir de la Real la XV trobada interfòrums de l'antiga Corona d'Aragó, hi assistiren les delegacions del FEAE d'Aragó, la del de Catalunya i la del de les Illes Balears.
L'acte fou presentat pel president del FEAEIB, l'inspector Josep Coll Amengual. Aprofità les paraules inicials per excusar la presència de la delegació de la Comunitat Valenciana. Seguidament el Dr. Miquel Vives Madrigal presentà la conferència inaugural que va anar a càrrec del Dr. Rafel Bisquerra Alzina amb la ponència titulada "La gestió de l'educació emocional: un treball en equip".
La conferència començà amb un repàs sobre aquells aspectes que justifiquen la necessitat de l'educació emocional, parlà de com influeixen les emocions en el comportament de les persones i de la seva relació amb la salut mental. El discurs partia del punt de vista que considera la salut mental com a l'estat de benestar necessari pel desenvolupament de les persones, tant en la dimensió individual com en la dimensió social. Bisquerra aprofità l'exemple del psicobloc per parlar dels efectes d'experimentar emocions per, en definitiva, deixar clara la necessitat de l'educació emocional per afavorir la salut mental i evitar situacions que deriven en violència, consum de drogues, estrès, etc.
Rafel Bisquerra utilitzà el símil del cel i l'infern per donar a entendre l'estat de les persones en funció de la seva gestió emocional, s'ha de tenir en compte, digué, que en les emocions hi ha el millor i el pitjor de les nostres vides.
El discurs continuà amb l'explicació de les competències emocionals per acabar amb la següent conclusió:
A l'apartat de conclusions i de proposta pràctica introduí els conceptes "school time" i "out of school time", amb aquesta idea s'entén la necessitat d'incloure tota la comunitat educativa (alumnat, professorat i famílies) en la gestió de l'educació emocional.
Acabà la ponència parlant del pas per tres fases a l'hora d'emprendre l'educació emocional: la necessitat del procés de sensibilització, en segon lloc la formació dels agents educatius per acabar amb la implantació dels programes.
Finalitzat el parlament s'establí un debat.
Després de la magnífica aportació del Dr. Bisquerra fou la delegació d'Aragó qui intervingué.
El FEAE Aragón estava representat per la Sra. Silvia Guallar Colomer, vocal de la junta, per la secretària, la Sra. Jara Serrano García i per la presidenta, la Sra. Dorotea Pérez Fernández. La seva intervenció tenia per títol "Estrategias para el bienestar en los centros educativos de Aragón: educación emocional, convivencia y trabajo intercentros".
La delegació aragonesa exposà la situació de la seva comunitat, un exemple seriós del compromís amb la construcció d'espais escolars segurs i protectors donada la trajectòria que duen esforçant-se en bones pràctiques i models d'innovació, processos que els han duit a implantar la coordinació pel benestar i protecció en els centres educatius.
La primera part de la ponència exposà els recursos pel benestar emocional dels qual es disposa a la comunitat aragonesa, així parlaren de mesures ofertades per l'administració com a recursos institucionals (el telèfon contra l'assetjament escolar, l'observatori aragonès per a la convivència i contra l'assetjament escolar, etc.) i de mesures dels propis centres educatius (els plans de convivència, el treball sobre l'ús adequat d'internet, el coordinador de benestar i protecció, etc.).
La segona part de la ponència es va referir a les bones pràctiques educatives i presentaren l'experiència "Poesía para llevar", un projecte que funciona des de fa més de vint anys dedicat a la difusió de la poesia. Es tracta d'un programa educatiu que afavoreix i potencia aspectes com l'expressió de sentiments, l'autoestima, l'adquisió d'habilitat socials i d'altres també relacionats amb l'educació emocional.
A continuació correspongué el torn a la delegació de Catalunya. El FEAEC aportà la seva experiència amb la ponència "Benestar emocional al centre educatiu: pràctica educativa informada amb evidències" a càrrec de la Sra. Mónica Armengol i de la Sra. Àngels Cadena i Bordoll.
Elles dues donaren valor a l’educació emocional partint de la idea base que el benestar emocional es troba als currículums oficials com una competència transversal des d’infantil a ESO. D’aquesta manera es possible concebre un marc que possibilita i justifica l’educació emocional.
Presentaren experiències on es posaven en pràctica diverses estratègies com l’escolta activa, utilització de diaris emocionals, etc.
Plantejaren la possibilitat de l’avaluació dels resultats de l’ensenyament emocional. Com a conclusions de la posada en pràctica dels casos presentats es podia apreciar com havien repercutit positivament en la vida de barri.
Per part de les Illes Balears en primer lloc intervingueren la directora de l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar, la Sra. Aina Amengual i la Sra. Catherine Adrover, assessora tècnic docent de CONVIVÈXIT, amb la presentació "L'educació emocional esdevé una prioritat". A continuació la Sr. Indiana Mas Mir i la Sr. Sílvia Caraballo Miralles contaren la seva tasca i proposta en el CEIP Verge de Lluc. Finalment tancà les intervencions la Sra. Càndida Enciso amb l'experiència de l'IES Son Rullan.
Començaren presentant l'institut per a la convivència i l'èxit escolar, CONVIVÈXIT, l'equip i la línia d'actuació basada en la convivència, el benestar emocional, la igualtat i la diversitat; tot això abordant tres aspectes claus: la prevenció, la detecció i la intervenció. Es va posar de manifest la necessitat dels programes d'educació emocional amb la detecció de l'increment de demandes i les enquestes passades als centres educatius.
Per la seva banda, Indiana Mas i Sílvia Carballo exposaren l'experiència duita a terme al CEIP Verge de Lluc, explicaren com es tracta el benestar emocional de tota la comunitat educativa, al Verge de Lluc apliquen estratègies i dinàmiques per actuar positivament sobre el benestar del claustre. Durant la presentació mostraren imatges dels espais del centre, tots ells disposats pensant també en el benestar.
Per concloure les exposicions es presentà el cas de l'IES Son Rullan, amb la premisa inicial s'intuïen els resultats de l'aplicació del seu programa: "tots els que coneixem bé Son Rullan estam d'acord en el fet que el caliu humà n'és el tret més característic". Na Càndida explicà el seu pla d'acció que té dues vies, la destinada a l'alumnat i una adreçada al professorat, tot plegat amb la intenció de millorar el benestar emocional, per aconseguir-ho es potencien tant les habilitats intrapersonals com les interpersonals. Acabà la ponència amb la projecció d'un vídeo que evidenciava els resultats del programa.
Per acabar la jornada de dissabte el P. Josep Amengual MSSCC oferí una esplèndida visita guida al Monestir de la Real, acompanyà el grup d'assistents oferint unes explicacions magnífiques mentre gaudien contemplant llocs tan emblemàtics com la biblioteca i l'església del monestir.
El diumenge dematí, malgrat la pluja, es pogué realitzar la visita a Palma que consistí en un recorregut per part de la ciutat alta, la sortida fou guiada per l'inspector Josep Lluís Bonnín.
Començà l'itinerari a la Plaça Major, balcó privilegiat amb vistes a la Rambla, antic torrent de Sa Riera, mostra evident de l'orografia de la ciutat, de la diferència entre la part alta i la part baixa, escenari d'una de les tragèdies que assolaren la població a causa del seu desboradament, l'any 1.403.
La plaça oferí la possibilitat de recordar Ramon Llull, i l'emplaçament de l'antiga seu de la Inquisició de Mallorca (la "Casa Negra").
Continuà la ruta vers el carrer de l'Argenteria, no sense abans fixar l'atenció en les dues mostres del Modernisme - Art Nouveau que ens ofereixen els edificis de l'Àguila i d'en Fortesa - Rei.
Del carrer de l'Argenteria (els calls a Ciutat) es continuà cap a l'església de Santa Eulàlia, amb l'antic cementeri, les característiques arquitectòniques que la fan tan peculiar i la seva importància com a parròquia ja des dels primers períodes de la conquesta. A la plaça es recordà el bandolerisme, les sentències condemnatòries en els conflictes entre Canamunt i Canavall, i la societat a la Mallorca dels XV i XVI.
Seguí la ruta cap a l'Ajuntament, on es recalcà la seva arquitectura i es revisqué l'estructura social i les característiques del règim que perdurà fins el 1.714. La passejada continuà a l'edifici actualment ocupat pel Consell de Mallorca (antiga presó provincial) i el carrer Palau Reial (solars abans ocupats pel convent de Sant Domingo).
Prosseguí el recorregut cap al nucli més antic a través del carrer de l'Almudaina, que menà els assistents al carrer de Morey, tots dos amb cases senyorials de l'aristocràcia terratinent dels segles XVI a XVIII, amb les particularitats de les edificacions fins i tot anteriors a aquests segles, i del propi Arc de l'Almudaina (on s'observaren restes del traçat de la murada del recinte romà).
Pels carrers cèntrics de la ciutat antiga s'arribà al convent de Santa Clara, d'allí, vers la nostra Catedral, on s'explicà el conjunt monumental, característic del Gòtic, amb les reformes posteriors de la segona meitat del XIX i principis del XX. L'Almudaina oferí, com sempre, motiu d'evocació de la Mallorca musulmana.
La visita finalitzà davant el palau d'en March, que suggerí un bon tema de conversa entorn de la figura de Joan March.
Els assistents s'emplaçaren a una futura visita, llavors per la part baixa, en una posterior trobada.
