El passat 3 de juny a la sala d’actes de la Fundació Rotger Villalonga el doctor Miquel Vives Madrigal impartí la conferència titulada «El simbolisme solsticial del Corpus i de Sant Joan: el singular cas de Pollença»
01 de juliol 2026
23 de maig 2026
16 de març 2026
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: DE LA ESCUELA QUE VENIMOS A LA ESCUELA QUE SOÑAMOS.
El passat dimarts 10 de març, a la sala d’actes de l'edifici de sa Riera, el mestre, orientador i inspector jubilat Pedro Navarreño presentà el seu llibre "De la escuela que venimos a la escuela que soñamos". L'acte fou presentat pel doctor Miquel Vives Madrigal.
En el seu parlament, l'autor remarcà una sèrie de reflexions extretes del seu llibre que provocaren un debat interessant entre el ponent i els assistents a l'acte.
Podeu consultar un resum de la ponència publicat al blog del mateix Pedro Navarreño.
03 de març 2026
05 de desembre 2025
CONFERÈNCIA "ELS PRIVILEGIS I LES FRANQUESES DE MALLORCA".
Gabriel Ensenyat Pujol, doctor en història medieval i professor de la UIB, impartí la conferència “Els privilegis i les franqueses de Mallorca” el dia 1 de desembre de 2025 a la sala d’actes de l'edifici de sa Riera, L'acte fou presentat pel doctor Miquel Vives Madrigal.
El conferenciant situà l’origen de les franqueses i els privilegis l’any 1230, en els moments immediatament posteriors a la conquesta, per a la redacció de les quals es prengueren com a referent les de Tortosa i Lleida, amb la finalitat de crear unes condicions jurídiques privilegiades a l’illa per tal d’atreure pobladors. El text inicial es va anar modificant al llarg del temps, ja fos per afegir nous privilegis o bé per llevar-ne. Tres anys després, el 1233, Jaume I estengué els privilegis I franqueses a les altres illes, encara no conquerides.
Josep Maria Quadrado definí el text com “El còdex dels reis i el rei dels còdexs” atesa la seva transcendència.
El doctor Ensenyat remarcà que Jaume I, el 1230, no va jurar formalment els privilegis perquè els va atorgar, però que els confirmà en dues ocasions (1257, 1269). Així mateix, el futur Jaume II també ho féu (21 d’agost 1256, 1257), així com la resta de monarques: Alfons el franc (1286), Jaume II “el just” (1291 i 1300), Sanç i Jaume III.
Pel que fa a les modificacions introduïdes per Jaume II, Ensenyat destacà que aquest rei introduí canvis per tal de controlar el poder municipal: el rei designa els jurats; aquests no poden elaborar ordenances (només suggerir-les), necessiten l’autorització reial per imposar col·lectes i defensar els interessos de la institució. Això suposà una pèrdua considerable de l’autonomia municipal. En aquest sentit, esmentà l’opinió d’Antonio Planas Rosselló ( Professor Titular d'Universitat d'Història del Dret i de les Institucions) segons eñ qual, es tracta d’un trext autoritari en el qual les facultats dels jurats queden molt limitades pel monarca. Jaume II eliminà determinades franqueses que, segons Quadrado, tenen més importància del que aparenten. El ponent qualificà el jurament de Jaume II com una maniobra per recuperar poder reial mitjançant l’omissió de determinades disposicions en un nou text.
En relació amb els juraments dels altres reis, destacà:
- JURAMENT DE SANÇ (4 JULIOL 1311): restableix els privilegis anul·lats per Jaume II i ho fa constar expressament: “pues que el primer cuidado del rey Sancho, al subir al trono en 1311, fue deshacer la obra del padre restableciendo la del abuelo” (Quadrado).
- JURAMENT DE JAUME III (13 GENER 1333): torna a incorporar les franqueses anul·lades per Jaume II, incloent-hi el text explicatiu del rei Sanç.
- PERE EL CERIMONIÓS confirmà íntegrament els privilegis i franqueses en la seva totalitat (31 MAIG 1343): ”Omnes franquitates, libertates, immunitates, bonos usus et quecumque privilegia, tan nova quam vetera...”.
Un fet esmentat per Gabriel Ensenyat fou que al Llibre dels reis i altres repertoris jurídics posteriors, el desgavell jurídic provocat per Jaume II va ser omès: calia salvaguardar impol·luta la imatge de Jaume II, el “savi e bon rei”. Així mateix, confirmà que l’ordenament jurídic i institucional del regne es mantengué intacte quan deixà d’existir la corona de Mallorca, fins que fou abolit pel Decret de Nova Planta (1715).
L’última part de la seva conferència, el doctor Ensenyat la dedicà a aclarir diversos errors habituals utilitzats i difosos per diferents persones i mitjans, com ara la confusió entre «Corona de Mallorca» i «Regne de Mallorca», circumscrivint aquest darrer a l’illa de Mallorca, amb institucions pròpies com els Jurats i el Gran i General Consell; mentre que la «Corona» s’entén com els territoris (també els continentals: Rosselló i la Cerdanya, Baronia de Montpeller) sota el domini d’un mateix monarca.
Per finalitzar, el conferenciant al·ludí també a la tergiversació, de vegades interessada, d’altres termes i conceptes, com ara la referència a «las naves aragonesas» quan és evident que Aragó no compta ni comptava amb sortida al mar, o «la conquista aragonesa de Mallorca», expressions que qualificà com a mostres d’una malversació contínua i sistemàtica dels significats i referents històrics.
27 de novembre 2025
CONFERÈNCIA "EL LLEGAT DE JOSEP MARIA LLOMPART"
El passat dimarts 25 de novembre, Damià Pons i Pons impartí la conferència titulada “El llegat cultural de Josep Maria Llompart”.
L’acte tengué lloc a la sala d’actes de l’edifici de Sa Riera i fou presentat per l’inspector Guillem Alexandre Amengual.
En el parlament introductori, Amengual apuntà un cert paral·lelisme entre la figura del ponent i la de Josep Maria Llompart, fent menció a tres vessants de les seves trajectòries humanes i professionals: la vessant literària, la de l’àmbit de la docència i també la de persones activistes en pro de la llengua i la cultura catalanes.
Damià Pons inicià el parlament sobre Llompart remarcant que, per parlar del llegat que ens havia deixat, calia esbrinar quin era el llegat que ell havia rebut i les causes que havien provocat la forja del llegat que d’ell hem rebut.
Amb la lectura del poema “1931” apuntà la idea que Josep Maria procedia d’una família conservadora i d’una classe social que, per res, feia sospitar que es convertís en un referent imprescindible a l’hora de parlar de l’esperit democràtic i de la lluita catalanista a les Illes. Josep Maria visqué una adolescència en un ambient franquista, però quan cursava el batxillerat experimentà un canvi provocat especialment per dos motius: en primer lloc, pel contacte amb la Mallorca catalanoparlant, i en segon lloc, gràcies a la coneixença del pollencí Miquel Llodrà Vives, persona culta que li proporcionà contactes amb literats. Li presentà Francesc de Borja Moll, entrà en contacte amb l’Acadèmia d’Història de Mallorca, conegué Miquel Batllori, es desplaçà a Barcelona per motius d’estudi i es relacionà amb la família Viñas, relació que també tengué molta importància en la vida de l’autor. Es casà amb n’Encarnació i rebé una forta influència de la seva germana Cèlia. Per acabar la llista d’elements influents en la formació de Llompart, Pons remarcà Manuel Sanchis Guarner, que després d’haver estat represaliat pel franquisme visqué una sèrie d’anys a Mallorca col·laborant amb Moll en la tasca del Diccionari.
Una vegada exposat el ventall d’influències que rebé Llompart, Damià Pons passà a perfilar el llegat que d’ell hem rebut. En primer lloc, parlà del llegat poètic, probablement el més perdurable en el temps, no només per les seves obres sinó també per la seva faceta de traductor de poemes escrits en gallec, portuguès i brasiler. El segon llegat del qual parlà fou el que constitueix la seva obra de crític literari, i acabà analitzant el seu llegat com a activista en favor de la llengua catalana i de l’esperit democràtic. Llompart arribà a esdevenir un referent imprescindible que legitimava qualsevol acte a favor de la democràcia i de l’autonomia. Damià definí Llompart com un home d’ideologia nacionalista d'esquerres que creia en els Països Catalans i que considerava que s’havien d’anar consolidant de baix per amunt, des de les bases socials.
Acabà la conferència amb una recapitulació i amb una valoració de la figura de Josep Maria Llompart i de la Peña com un capital simbòlic immens.
17 de novembre 2025
Subscriure's a:
Missatges (Atom)