23 de maig 2026
16 de març 2026
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: DE LA ESCUELA QUE VENIMOS A LA ESCUELA QUE SOÑAMOS.
El passat dimarts 10 de març, a la sala d’actes de l'edifici de sa Riera, el mestre, orientador i inspector jubilat Pedro Navarreño presentà el seu llibre "De la escuela que venimos a la escuela que soñamos". L'acte fou presentat pel doctor Miquel Vives Madrigal.
En el seu parlament, l'autor remarcà una sèrie de reflexions extretes del seu llibre que provocaren un debat interessant entre el ponent i els assistents a l'acte.
Podeu consultar un resum de la ponència publicat al blog del mateix Pedro Navarreño.
03 de març 2026
05 de desembre 2025
CONFERÈNCIA "ELS PRIVILEGIS I LES FRANQUESES DE MALLORCA".
Gabriel Ensenyat Pujol, doctor en història medieval i professor de la UIB, impartí la conferència “Els privilegis i les franqueses de Mallorca” el dia 1 de desembre de 2025 a la sala d’actes de l'edifici de sa Riera, L'acte fou presentat pel doctor Miquel Vives Madrigal.
El conferenciant situà l’origen de les franqueses i els privilegis l’any 1230, en els moments immediatament posteriors a la conquesta, per a la redacció de les quals es prengueren com a referent les de Tortosa i Lleida, amb la finalitat de crear unes condicions jurídiques privilegiades a l’illa per tal d’atreure pobladors. El text inicial es va anar modificant al llarg del temps, ja fos per afegir nous privilegis o bé per llevar-ne. Tres anys després, el 1233, Jaume I estengué els privilegis I franqueses a les altres illes, encara no conquerides.
Josep Maria Quadrado definí el text com “El còdex dels reis i el rei dels còdexs” atesa la seva transcendència.
El doctor Ensenyat remarcà que Jaume I, el 1230, no va jurar formalment els privilegis perquè els va atorgar, però que els confirmà en dues ocasions (1257, 1269). Així mateix, el futur Jaume II també ho féu (21 d’agost 1256, 1257), així com la resta de monarques: Alfons el franc (1286), Jaume II “el just” (1291 i 1300), Sanç i Jaume III.
Pel que fa a les modificacions introduïdes per Jaume II, Ensenyat destacà que aquest rei introduí canvis per tal de controlar el poder municipal: el rei designa els jurats; aquests no poden elaborar ordenances (només suggerir-les), necessiten l’autorització reial per imposar col·lectes i defensar els interessos de la institució. Això suposà una pèrdua considerable de l’autonomia municipal. En aquest sentit, esmentà l’opinió d’Antonio Planas Rosselló ( Professor Titular d'Universitat d'Història del Dret i de les Institucions) segons eñ qual, es tracta d’un trext autoritari en el qual les facultats dels jurats queden molt limitades pel monarca. Jaume II eliminà determinades franqueses que, segons Quadrado, tenen més importància del que aparenten. El ponent qualificà el jurament de Jaume II com una maniobra per recuperar poder reial mitjançant l’omissió de determinades disposicions en un nou text.
En relació amb els juraments dels altres reis, destacà:
- JURAMENT DE SANÇ (4 JULIOL 1311): restableix els privilegis anul·lats per Jaume II i ho fa constar expressament: “pues que el primer cuidado del rey Sancho, al subir al trono en 1311, fue deshacer la obra del padre restableciendo la del abuelo” (Quadrado).
- JURAMENT DE JAUME III (13 GENER 1333): torna a incorporar les franqueses anul·lades per Jaume II, incloent-hi el text explicatiu del rei Sanç.
- PERE EL CERIMONIÓS confirmà íntegrament els privilegis i franqueses en la seva totalitat (31 MAIG 1343): ”Omnes franquitates, libertates, immunitates, bonos usus et quecumque privilegia, tan nova quam vetera...”.
Un fet esmentat per Gabriel Ensenyat fou que al Llibre dels reis i altres repertoris jurídics posteriors, el desgavell jurídic provocat per Jaume II va ser omès: calia salvaguardar impol·luta la imatge de Jaume II, el “savi e bon rei”. Així mateix, confirmà que l’ordenament jurídic i institucional del regne es mantengué intacte quan deixà d’existir la corona de Mallorca, fins que fou abolit pel Decret de Nova Planta (1715).
L’última part de la seva conferència, el doctor Ensenyat la dedicà a aclarir diversos errors habituals utilitzats i difosos per diferents persones i mitjans, com ara la confusió entre «Corona de Mallorca» i «Regne de Mallorca», circumscrivint aquest darrer a l’illa de Mallorca, amb institucions pròpies com els Jurats i el Gran i General Consell; mentre que la «Corona» s’entén com els territoris (també els continentals: Rosselló i la Cerdanya, Baronia de Montpeller) sota el domini d’un mateix monarca.
Per finalitzar, el conferenciant al·ludí també a la tergiversació, de vegades interessada, d’altres termes i conceptes, com ara la referència a «las naves aragonesas» quan és evident que Aragó no compta ni comptava amb sortida al mar, o «la conquista aragonesa de Mallorca», expressions que qualificà com a mostres d’una malversació contínua i sistemàtica dels significats i referents històrics.
27 de novembre 2025
CONFERÈNCIA "EL LLEGAT DE JOSEP MARIA LLOMPART"
El passat dimarts 25 de novembre, Damià Pons i Pons impartí la conferència titulada “El llegat cultural de Josep Maria Llompart”.
L’acte tengué lloc a la sala d’actes de l’edifici de Sa Riera i fou presentat per l’inspector Guillem Alexandre Amengual.
En el parlament introductori, Amengual apuntà un cert paral·lelisme entre la figura del ponent i la de Josep Maria Llompart, fent menció a tres vessants de les seves trajectòries humanes i professionals: la vessant literària, la de l’àmbit de la docència i també la de persones activistes en pro de la llengua i la cultura catalanes.
Damià Pons inicià el parlament sobre Llompart remarcant que, per parlar del llegat que ens havia deixat, calia esbrinar quin era el llegat que ell havia rebut i les causes que havien provocat la forja del llegat que d’ell hem rebut.
Amb la lectura del poema “1931” apuntà la idea que Josep Maria procedia d’una família conservadora i d’una classe social que, per res, feia sospitar que es convertís en un referent imprescindible a l’hora de parlar de l’esperit democràtic i de la lluita catalanista a les Illes. Josep Maria visqué una adolescència en un ambient franquista, però quan cursava el batxillerat experimentà un canvi provocat especialment per dos motius: en primer lloc, pel contacte amb la Mallorca catalanoparlant, i en segon lloc, gràcies a la coneixença del pollencí Miquel Llodrà Vives, persona culta que li proporcionà contactes amb literats. Li presentà Francesc de Borja Moll, entrà en contacte amb l’Acadèmia d’Història de Mallorca, conegué Miquel Batllori, es desplaçà a Barcelona per motius d’estudi i es relacionà amb la família Viñas, relació que també tengué molta importància en la vida de l’autor. Es casà amb n’Encarnació i rebé una forta influència de la seva germana Cèlia. Per acabar la llista d’elements influents en la formació de Llompart, Pons remarcà Manuel Sanchis Guarner, que després d’haver estat represaliat pel franquisme visqué una sèrie d’anys a Mallorca col·laborant amb Moll en la tasca del Diccionari.
Una vegada exposat el ventall d’influències que rebé Llompart, Damià Pons passà a perfilar el llegat que d’ell hem rebut. En primer lloc, parlà del llegat poètic, probablement el més perdurable en el temps, no només per les seves obres sinó també per la seva faceta de traductor de poemes escrits en gallec, portuguès i brasiler. El segon llegat del qual parlà fou el que constitueix la seva obra de crític literari, i acabà analitzant el seu llegat com a activista en favor de la llengua catalana i de l’esperit democràtic. Llompart arribà a esdevenir un referent imprescindible que legitimava qualsevol acte a favor de la democràcia i de l’autonomia. Damià definí Llompart com un home d’ideologia nacionalista d'esquerres que creia en els Països Catalans i que considerava que s’havien d’anar consolidant de baix per amunt, des de les bases socials.
Acabà la conferència amb una recapitulació i amb una valoració de la figura de Josep Maria Llompart i de la Peña com un capital simbòlic immens.
17 de novembre 2025
11 de novembre 2025
ACTE D’HOMENATGE A GABRIEL JANER MANILA, ESCRIPTOR I PEDAGOG.
El passat dimecres dia 5 de novembre tengué lloc el sopar d'homenatge a Gabriel Janer Manila organitzat pel FEAEIB, l'acte transcorregué amb un ambient agradable durant el qual els assistents gaudiren dels parlaments que es feren.
.jpeg)
Presentà l'acte el doctor i inspector jubilat Miquel Vives Madrigal. Durant el seu discurs lloà tant la vessant creativa i creadora de l'homenejat com la vessant de mestre i pedagog. A les paraules de Vives respongué Gabriel Janer fent al·lusió a les seves memòries, remarcà aspectes molt interessants com per exemple la importància que havia tengut el contacte amb la literatura oral en el despertar de la seva inquietud literària o el fet que la seva generació s'hagués format en un temps de silenci i de contar les coses d'amagat. Ell mateix cedí la paraula a Damià Pons en qualitat d'amic i coneixedor de l'obra, Pons alabà les memòries de Gabriel Janer, apuntà el fet que a més de tenir un contingut valuós també tenien intenció literària i que per tant la seva lectura es convertia en un plaer.
Finalitzant la vetlada es feu entrega a Janer Manila d'un record obra de l'escultora Georgina Gamundí.
A continuació està reproduït el text íntegre de la presentació feta per Miquel Vives.
NOTES PER A LA PRESENTACIÓ DE L’ACTE D’HOMENATGE A GABRIEL JANER MANILA, ESCRIPTOR I PEDAGOG
Sr. Gabriel Janer Manila, Sr. President del Fòrum, benvolgudes i benvolguts amics i companys del Magisteri.
L’any 1972, vaig anar a la Delegació d’Educació dels Geranis per fer unes gestions relacionades amb la plaça de mestre que m’havien assignat.
En sortir, un company em va dir assenyalant un grup de persones que conversaven: “aquell és en Gabriel Janer Manila”. Jo, encuriosit, el vaig observar detingudament. El motiu era que jo en aquells anys freqüentava molt la Biblioteca de Colonya en la qual hi havia la col·lecció de Les Illes d’Or de la editorial Moll. I jo havia llegit L’abisme, el primer premi literari d’en Gabriel i m’havia agradat molt. Després també havia llegit El silenci i El cementeri de les roses (que ja no eren de les Illes d’Or).
Dic això, perquè la coneixença de l’habilitat creadora del nostre homenejat és prèvia a la de la persona. En aquells moments ell era mestre d’escola en alguna escola petita, rural, no sé si de Llubí, Sóller o Son Ferriol.
Passats uns anys, havent jo acabat la llicenciatura el vaig conèixer a l’edifici de Son Malferit i li vaig demanar si volia dirigir-me la tesi de grau, “la tesina” i en va cità per anar a casa seva de la Indioteria. Allà va revisar en detall, l’Ortografia Programada de Llengua Catalana que havia elaborat pel sistema d’ensenyament programat de tipus skinnerià. A continuació, li vaig explicar l’estudi experimental que pretenia dur a terme en centres escolars. Em va valorar positivament la part de Normativa Catalana però que en respecte a l’estudi i anàlisi experimental, no dominava la pedagogia experimental i per aquesta raó no podia dirigir-me la tesina. Em va saber greu però ho vaig entendre i vaig haver de cercar un altre director.
Temps després amb ell i Bartomeu Rotger, formaríem el Col·lectiu Pedra Foguera del que sortirien les publicacions “L’Estatut per a tothom” i les Plaguetes per a l’ensenyament de la llengua catalana als cursos de l’EGB. N’estic orgullós i agraït d’aquesta col·laboració.
Com a escriptor és un artista de la paraula, i com a tal un conrador d’històries amb mots que contenen lirisme, bellesa i misteri. No en va, a la primera pàgina del primer tom de les seves memòries, la titulada “Ha nevat sobre Yesterday”, comença amb una cita de J. P. Sartre, en la que ve a dir que “un home és sempre un conrador de paraules perquè viu enredoltat d’històries pròpies, d’històries d’altres, i tot ho veu a través d’aquestes cercant viures com si les recontés.
Com tots sabem, l’activitat creadora de Janer abraça gairebé tots els gèneres literaris: la narració novel·lista, l’acció teatral, l’assaig pedagògic i els llibres didàctics. L’amic M. Sbert ha qualificat la seva obra com una “figura prismàtica que té moltes cares”. Naturalment, és un treballador incansable de la paraula, un home de gran laboriositat lúcida. I en tota l’obra janeriana és percep que està empeltat d’un grandíssim amor per a la llengua nostrada, la catalana.
Si parlem de l’aspecte narratiu, hem d’assenyalar que hi ha una part molt important qualificada com a literatura infantil i juvenil malgrat que aquesta sigui ben apte per a totes les edats. Avui, des de fa ja molts anys existeix el Premi de literatura infantil i juvenil de la Fundació Guillem Cifre de Colonya, perquè Janer influencià Martí March per a que convencés Colonya per convocar aquest premi, avui ben valorat.
A tota la prosa del nostre homenatjat, el catedràtic de literatura Damià Pons li ha atribuït un caire lúdic –lirisme festiu- . I en totes les narracions gairebé sempre hi sura un rerefons temàtic, com per exemple, la immigració en “El rei Gaspar”; El misteri de la vida i l’infantament en “Com si els dits m’haguessin tornat cuques de llum”; la problemàtica familiar i el rols dels pares en “Tot quan veus és el mar”; o el medi ambient en “Els rius de la Lluna”.
I els personatges janerians, molts procedents de la rondallística, apareixen com a observadors, escoltadors i oients que assumeixen símbols i actituds vitals. I per estar sempre enamorat de la paraula escrita i oral, és també artista aficionat a la conversa, la poesia, la pintura, l’escultura i la música.
És prou perceptible que la subjectiva obra literària és en veritat un intent de transformar la realitat que el neguiteja o no li agrada. I per aquesta raó, en el volum segon de les memòries (Amor, no estàs fatigat), queda ressaltada l’admiració envers el Maig del 68 i el Moviment de la Nova Cançó en un temps que cantar en català s’oposava a l’extremada lluita contra la llengua. Eren temps d’impaciència i temps d’estar callat. Emperò, Gabriel era dels que ho volien tot: “canviar el món, capgirar l’ordre, construir un temps nou”.
Eren temps de recerca de llibertat amb els grisos perseguint els estudiants que es manifestaven, temps on en les classes universitàries hi havia policies d’amagat per saber que es deia i s’explicava a les aules, temps on en sortir d’una conferència, fotògrafs et feien fotos que després passaven a la Policia Armada.
I en aquests temps, Janer, com l’aucell de la cançó de Leonard Cohen que havia fet opció de triar el seu camí per ser lliure (Like a bird), també Gabriel optava per la llibertat. És per aquest motiu que l’encapçalament del volum II és una estrofa de la cançó esmentada.
Com a professional de l’educació voldria passar revista a la seva piràmide pedagògica:
Mestre d’ensenyament primari
Llicenciat en Filosofia i Lletres (secció de pedagogia)
Doctor en Pedagogia obtinguda amb la tesi “Problemàtica educativa dels infants salvatges: el cas de Marcos”
Orientador escolar i vocacional (SOEV)
Catedràtic de llengua i literatura catalana de Batxillerat
Catedràtic d’Antropologia de l’Educació (UIB)
I naturalment, té un grapat d’estudis pedagògics entre els quals vull destacar:
Petita memòria d’un mestre del meu temps
Cultura popular i ecologia del llenguatge
Pedagogia de la imaginació poètica
Com a docent, no li agradava la pedagogia del règim dictatorial del Movimiento Nacional, ni tan sols en el temps inicials de la L.G.E. del 1970 basada en l’educació personalitzada pregonada per Víctor García Hoz. No obstant això, reconeix que en aquest moment s’inicià un canvi positiu en nostre sistema educatiu.
Era partidari de la pedagogia de Rosa Sensat, impulsada especialment per Marta Mata, a la qual coneixia personalment. I també li agradaven les Escoles d’Estiu d’aquells anys. També era partidari de recuperar la tradició pedagògica vinculada a la renovació didàctica de la II República. Igualment, valorava molt la pedagogia de la Institució Lliure d’Ensenyament impulsada per Giner de los Ríos i Bartolomé Cossio implantada a Pollença per Guillem Cifre de Colonya a la Institució d’Ensenyança de Pollença “l’Institut”.
En suma, Janer Manila, com a pedagog, sens dubte, està enquadrat dins una línia d’educació renovadora basada en l’acció lúdica on sobresurt el conreu de la creativitat humana, l’ús de la imaginació amb una tendència de caire festiu, destinada a configurar tant la identitat personal de l’alumne com la de grup, amb pràctiques significatives que condueixen no sols a coneixements sinó sobretot a actituds i valors amb símbols pertinents.
Si m’ho permeteu, em va agradar sentir contar una anècdota referida a una alumna de batxillerat: Estant en el quiròfan d’un hospital per una operació, una metgessa li digué que havia estat alumna seva. Gabriel li preguntà, I vares aprendre qualque cosa? I l’alumna respongué, Sí, vaig aprendre a recitar “El pi de Formentor”.
Per acabar, volia dir que les Memòries reconten una vida on sura el món que ha viscut des de la percepció personal del literat. Són memòries valentes i sinceres que retraten radicalment la societat mallorquina amb els seus encerts i els seus defectes com el provincianisme, la mediocritat però també l’excel·lència amb referències diverses de tot tipus com poden ser records de persones que ja no hi són, tant si li han agradat com si no, però fent-ho sense retrets ni desitjos de venjança. Per jo, són unes memorables histories que val la pena llegir perquè es pot fer com si fossen contes, rondalles o novel·les.
Res més, gràcies Gabriel per aquesta ingent obra mastodòntica. I en el meu cas, per l’amistat vertadera que sempre he percebut. Gràcies a tots i totes.
Miquel Vives Madrigal
Subscriure's a:
Missatges (Atom)