16 de maig 2025

DESAFIAMENT: LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. QUÈ ÉS? QUINES SÓN LES OPORTUNITATS I LES AMENACES PER A L'EDUCACIÓ?

     


    Aquest dijous, el Dr. Toni Navarrete ha impartit la conferència sobre la intel·ligència artificial (IA) titulada “Desafiament: la intel·ligència artificial. Què és? Quines són les oportunitats i les amenaces per a l’educació?”

    L’acte ha estat presentat per Josep Coll, president del FEAEIB.


    Toni Navarrete ha començat el seu parlament presentant el fenomen de la intel·ligència artificial com un nou desafiament per a totes aquelles persones que es dediquen a l’educació i, per tant, ha afirmat que serà necessari plantejar-se com s’ha de tractar dins el món educatiu.

    Per centrar el fil de la xerrada, ha definit diferents conceptes relacionats amb la IA fins a arribar al de IA generativa, per explicar com funciona a partir de l’entrenament gestionant enormes quantitats de dades.

    El seu discurs ha aportat idees que apunten a la necessitat de replantejar diversos aspectes del model educatiu per adaptar-se a l’arribada de la IA.

    La part central de la conferència ha exposat una sèrie d’arguments a tenir en compte: alguns que conviden a fer-ne ús, com ara totes aquelles aplicacions que faciliten i agilitzen les tasques dels docents, i d’altres que posen de manifest problemàtiques importants. Entre aquests aspectes negatius, cal considerar la forta petjada ecològica, la imperfecció dels models que provoquen biaixos en els resultats o el tractament de la propietat intel·lectual.

    Amb les seves aportacions i alguns exemples aclaridors, Navarrete ha finalitzat el discurs advertint que l’existència de la IA no té marxa enrere. Per tant, ha animat els docents a plantejar-se totes les situacions que van des de la prohibició fins al guiatge en la utilització. En aquest cas cal aprofitar el seu potencial per millorar l’eficàcia i poder dedicar més temps a aspectes més importants, aprofitant la rapidesa amb què la IA elabora materials i propostes. Aquesta rendibilitat suposarà nous tipus d’activitats i nous usos per part de l’alumnat.

    Ara bé, ha especificat que cal un plantejament seriós per evitar tots aquests problemes i perills esmentats. Cal tractar el tema tant a l’escola com a l’institut.

    L’acte ha conclòs amb un torn de preguntes durant el qual han sorgit  aportacions interessants.


20 de desembre 2024

JOSEP MASCARÓ PASARIUS: VIDA, OBRA I LLEGAT EDUCATIU.


    Aquest dijous, a Ca n'Oleo, el professor emèrit Gabriel Bibiloni i Canyelles ha pronunciat la conferència "Josep Mascaró Pasarius: vida, obra i llegat educatiu". L'acte ha estat presentat pel doctor Miquel Vives Madrigal.

    Miquel Vives ha recordat diversos aspectes de la trajectòria professional del professor Bibiloni, concloent l’enumeració de mèrits amb  la contribució d'ambdós en els cursos d'ECCA per introduir-hi el català a la programació. Ràdio ECCA és una experiència educativa sorgida els anys seixanta del segle XX a l’illa de Gran Canària, que posteriorment s'estengué a altres emissores de Ràdio Popular.

    A continuació, Gabriel Bibiloni ha pres la paraula i ha iniciat la seva intervenció explicant les condicions de l'origen familiar de Josep Mascaró Pasarius, aportant dades que ajuden a valorar encara més tot el que aconseguí al llarg de la seva vida. Provenia d'una família benestant, però les circumstàncies no li foren favorables, i li tocà viure períodes de gran dificultat. El conferenciant ha estructurat la revisió biogràfica de Pasarius vinculant-la als seus llocs de residència: des dels inicis a l'Alaior natal fins al 1935, quan els seus pares es divorciaren i la seva mare, amb els cinc fills, es traslladà al Pont d’Inca, iniciant-se així l’etapa mallorquina.



    Pel que fa a la seva formació, vertader exemple de tenacitat, Bibiloni ha narrat una anècdota significativa: un mestre aconseguí despertar en Mascaró la curiositat i el desig d’investigar. Aquest mestre, cada dijous, duia els alumnes d'excursió per diferents zones de Menorca. Un dia, durant la visita a la taula de Torralba, els explicà una història inventada sobre l’origen del monument, relacionant-lo amb gegants. Josep, escèptic, no ho cregué i decidí que calia estudiar per aclarir la veritat.

    De la immensa obra de Mascaró, Bibiloni ha destacat les múltiples facetes que conreà, va fer d'arqueòleg, de cartògraf, d'historiador, de fotògraf, i de periodista, entre d'altres. Els fruits del seu treball són un llegat extraordinari que inclou publicacions tan conegudes com els mapes i els corpus de toponímia de Menorca i Mallorca, o les col·leccions de cromos del Brisas, així com també ha remarcat les obres inèdites que restaren sense publicar.

    Pel que fa al seu llegat educatiu, Bibiloni ha subratllat la seva insaciable curiositat, la capacitat de treball evidenciada en llargues jornades de treball i la seva tenacitat per assolir els objectius proposats. Aquests objectius anaven estretament lligats al compromís amb la conservació del patrimoni. Davant qualsevol cas de destrucció, reaccionava immediatament. També es mostrava fermament contrari als canvis en els topònims genuïns, que considerava intrusions de "topònims salvatges", n'ha citat alguns exemples. Mascaró fou un gran divulgador i conferenciant, i, en aquest àmbit, Bibiloni ha destacat el llibre "Tres branques d’un mateix pi" com una aportació rellevant al món escolar.

    Finalment, Gabriel Bibiloni ha conclòs el seu parlament considerant Josep Mascaró Pasarius una figura polifacètica que sabé superar les dificultats del seu temps, deixant un llegat perdurable en els àmbits cultural, patrimonial i educatiu.





29 de novembre 2024

CONFERÈNCIA I COL·LOQUI "L'HORT ESCOLAR: REPTES I OPORTUNITATS".

      


     Aquest dijous, Laus Fullana i Manu Moreno han exposat la seva proposta de suport i dinamització dels horts escolars als centres educatius. Ha presentat la ponència l'inspector i president del FEAEIB Josep Coll.

     Aquesta iniciativa prové dels projectes que té APAEMA (Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca) encaminats a la divulgació de l'agricultura ecològica i a la conscienciació de la necessitat del canvi en el model global dels processos agroalimentaris.

     Seguint els principis bàsics de l'educació ambiental ofereixen a les escoles i instituts dos tipus d'intervencions. Han parlat d'activitats i tallers relacionats amb la temàtica dels horts escolars i de projectes de llarg termini durant els quals s'impliquen en la posada en marxa i seguiment dels horts escolars.

     La xerrada s'ha desenvolupat en un ambient participatiu durant la qual les assistentes i els assistents han intervingut en nombroses ocasions, tant per fer preguntes com per compartir les pròpies experiències. La majoria eren docents, per això la temàtica s'ha centrat principalment en la vessant educativa de l'activitat dels horts.

     A part de donar consells pràctics i mostrar exemples de models d'horts a les escoles han defensat dues idees bàsiques que emmarquen la línia d'acció, han deixat clar que un hort escolar té com a primer objectiu facilitar a l'alumnat l'experimentació i el contacte amb la terra, no s'ha d'entendre amb un objectiu productiu. La segona idea compartida amb els assistents és la necessitat que el projecte d'hort escolar estigui integrat dins el tractament curricular, que sigui un recurs que faciliti la vivència i l'experimentació fugint del model d'activitat aïllada i quasi ornamental. 

    L'acte ha finalitzat amb la intervenció de Josep Coll anunciant les dues properes activitats del FEAEIB: una conferència sobre l'ensenyament de les matemàtiques i una sobre l'obra de Josep Mascaró Pasarius.