Dimarts dia 17 d'octubre en Felip Munar parlarà de Mossèn Antoni Maria Alcover: MOSSÈN ANTONI MARIA ALCOVER, L'EMBRUIX PER LA LLENGUA.
26 de setembre 2023
09 de setembre 2023
XXX jornades estatals FEAE.
Estan convocades a principis d'octubre les jornades estatals del FEAE, en aquesta edició el tema de debat és la competència ciutadana.
15 de juny 2023
L'aigua a Mallorca.
Aquest dimecres 14 de juny, ha tengut lloc la xerrada "L'aigua a Mallorca" a càrrec de Damià Perelló.
El programa d'IB3 Ràdio "Al dia Mallorca" en la seva edició del mateix dia 14 de juny emeté una entrevista amb Damià Perelló parlant de la conferència. Escoltau-ho a partir del minut 10 del programa.
18 de maig 2023
El potencial educatiu de les abelles.
Aquest dimecres 17 de maig s'ha duit a terme la xerrada "El potencial educatiu de les abelles. Activitats d'apicultura als camps d'aprenentatge de les Illes Balears".
L'acte ha estat presentat per na Xisca Henales, coordinadora dels camps d'aprenentatge el període comprès entre els anys 1999 i 2003, cursos durant els quals s'iniciaren les activitats relacionades amb abelles als camps de sa Cala i de son Ferriol, d'aquesta època n'ha remarcat la iniciativa pionera dels mestres de sa Cala, en Joan Ferrer i en Vicent Torres. Ha recordat també l'experiència d'haver estat mestra dels primers grups d'escolars que realitzaren activitats d'apicultura a son Ferriol, essent ella docent del CEIP Blanquerna on organitzaven la visita a son Ferriol desplaçant-s'hi amb bicicleta.
Seguidament en Toni Bibiloni ha iniciat la xerrada, fent un repàs del procés d'implantació de les activitats d'apicultura a l'oferta didàctica dels camps d'aprenentatge, es va començar l'any 2001 a Eivissa, per llavors el 2003 fer-ho a Mallorca i finalment l'any 2009 s'iniciaren a Menorca. A son Ferriol fou possible gràcies a l'existència d'un bon equip docent format per na Paca Sastre, en Pau Bibiloni i els dos darrers cursos amb en Toni Isern substituint na Paca.
Seguint una presentació s'ha parlat de les idees i conceptes bàsics del món de les abelles que provocaven més motivació a l'alumnat i professorat, idees que es desenvolupaven a les distintes activitats.
En primer lloc, ha fet referència a l'adaptació de les abelles al medi i l'evolució paral·lela d'aquests insectes amb determinades plantes amb flors, idea que afavoria que es tractàs l'existència de distintes races d'abelles i de detalls morfològics com la longitud de la seva llengua, caràcters decisius a l'hora de determinar les distintes races.
Com a segona idea bàsica, ha esmentat els canvis que experimenten les abelles i els canvis que provoquen en el seu entorn, aspectes que s'abordaven parlant de la metamorfosi i dels efectes de la pol·linització; de la metamorfosi ha contat la sorpresa que es provocava quan s'explicava que d'un mateix ou es podia desenvolupar una obrera o una reina, depenent de la cel·la on s'ubicava i de la dieta de la larva. Dels efectes de la pol·linització ha remarcant l'amenaça del declivi dels pol·linitzadors i de la gran eficàcia de les abelles de la mel afavorint aquest procés.
Ha comentat també que la necessitat que tenen les abelles de recol·lectar substàncies del medi i per altra banda la utilització que fan de substàncies de producció pròpia eren l'element clau per abordar la temàtica dels productes apícoles.
Durant les activitats d'apicultura s'enfocava la reproducció de les abelles des del fenomen de l'eixamada, dels esforços col·lectius que fan les abelles per aconseguir la multiplicació dels eixams, ha explicat la particularitat de la reproducció per partenogènesi dels abegots i l'interès que despertava el fet de poder elegir el sexe de la descendència.
El sistema de comunicació de les abelles amb la dansa del vuit és una evidència per abordar el tema de la resposta de les abelles als distints estímuls que reben de l'entorn. L'alumnat podia veure aquestes danses dins les caseres d'observació.
Abans d'explicar les activitats on es desenvolupaven aquests conceptes s'ha pronunciat en dos punts significatius: l'errada pedagògica d'interpretar el món de les abelles en base al model social humà i el paper de l'apicultura en la conservació dels ecosistemes.
Les activitats que s'oferien a son Ferriol i que ha anat explicant són les següents.
Visita a l'apiari.
Treball a l'aula apícola.
Pol·linització i anatomia de l'abella.
Tast de mel.
Ha fet menció a la participació en tres edicions de la fira de la ciència amb el tema de les abelles i ha acabat aquesta part de l'exposició mostrant les dades d'alumnat atès i una valoració positiva del programa d'activitats apícoles dels camps.
El Camp de sa Cala ha tengut incloses activitats d’apicultura a la seva oferta educativa des de 2001 de manera ininterrompuda, encara que el curs 2011-2012 no es van realitzar les visites a l’apiari. El Camp des Pinaret des del curs 2011-2012 no té activitats d’abelles. El Camp de son Ferriol deixà d'oferir activitats apícoles l'any 2012 però enguany ha reincorporat l’estudi de les abelles i n’oferta activitats.
S'ha finalitzat amb un tast de mels que ha aportat en Martí Mascaró, tres mels de producció ecològica de la marca Caramel i una de pol·len fresc, tot plegat ha acabat d'arrodonir la jornada.
04 de maig 2023
03 de maig 2023
Celebrada la taula rodona: Propostes educatives per als propers 4 anys.
El passat dimarts 2 de maig es celebrà la taula Rodona «Propostes Educatives per als propers 4 anys»
Entitats que hi participaren:
- Federació d’Associacions de pares i mares d’alumnes, FAPA. Representada per la senyora Cristina Conti.
- Cooperatives d’Ensenyament, Sectorial d’Ensenyament – UCTAIB. Representada per la senyora Francina Oliver.
- Escola Catòlica de les Illes Balears, ECIB. Representada pel senyor Marc González.
- Junta de personal docent no universitari de ensenyament públic. Representada per la senyora Catalina Bibiloni.
- Docents pel Futur. Representada pel senyor Miquel Àngel Llauger.
Moderà el debat el senyor Miquel Francesc Oliver, degà de la Facultat d’Educació de la UIB.
Després de la presentació dels diferents membres de la taula, el moderador dedicà uns instants a informar de la distribució de les intervencions i del sistema acordat per facilitar el debat entre els assistents. Seguidament, es continuà amb les intervencions de cada un dels representants:
La representant de la Junta de Personal Docent (Catalina Bibiloni) remarcà la importància del compliment de l’acord marc signat amb la Conselleria d’Educació i en destacà determinats aspectes, com ara la reducció d’hores lectives a secundària i a primària. Lamentà la càrrega burocràtica dels docents a partir de la LOMLOE i reclamà una simplificació de la burocràcia per al professorat que, en ocasions i segons les seves dades, podia suposar un increment de fins a cinc hores setmanals.
Recordà el compromís de reducció de ràtios de manera progressiva i destacà que aquest fet repercutiria en el professorat i en les infraestructures necessaris.
Es referí al compromís de la Conselleria de realitzar un estudi d’eficiència climàtica a tots els centres educatius.
Valorà la dotació de personal administratiu als CEIP i demanadà la seva consolidació.
El representant d’Escola Catòlica (Marc González) incidí en el creixement desmesurat de la població de les Illes i afirmà que aquest fet ha tensionat el sistema educatiu, però que, malgrat això, la tendència quant a la natalitat és descendent. Opinà que caldrà repensar el Pla d’Infraestructures, ja que, si bé en aquests moments hi ha mancances, en el futur la tendència potser canviï.
Destacà, per altra banda, la importància de la Formació Professional i feu esment a la necessitat de pensar de quina manera la Intel·ligència Artificial requerirà nous perfils professionals i suplirà en el futur moltes tasques que les persones fan actualment.
En un altre aspecte, reclamà reprendre l’esperit del Pacte Social per l’Educació, que considerà frustat i que, afegí, va quedar frenat en el Parlament, i manifestà que considera que no es va reflectir en la Llei d’Educació de les Illes Balears.
La representant de les Cooperatives d’Ensenyament (Francina Oliver) exposà breument les caratcterístiques d’aquests centres. Demanà garantir arribar al 6% de finançament i el reconeixement de l’Educació Infantil.
Destacà la necessitat d’establir un sistema d’alerta primerenca per respondre a la diversitat de l‘alumnat, però amb la dotació dels recursos necessaris.
Afegí que cal una nova política d’integració de la població nouvinguda, i mesures per al foment de la llengua catalana entre els nouvinguts, així com un increment de beques de transport i de menjador. Insistí en la necessitat d’un suport lingüístic específic per donar a conèixer la nostra llengua.
Posà en valor els esforços de les cooperatives d’ensenyament en la formacio del professorat a la qual, manifestà, aquests centres dediquen molt d’esforç.
Finalitzà la seva intervenció exposant la necessitat d’un equilibri entre escola pública i concertada i d’augmentar el suport a l’ensenyament de l’Anglès.
El representant de Docents pel Futur (Miquel Àngel Llauger) exposà la finalitat de la seva associació: acompanyar els joves que es mobilitzen per millorar el futur.
Quant a Educació ambiental posà en valor la feina feta pel món educatiu. Ara, però, considerà que vivim una situació d’emergència que fa que s’hagin de qüestionar moltes coses des de l’educació relatives al canvi climàtic que patim, cada cop més evident.
Plantejà que el món educatiu ha de traslladar als joves aquesta emergència, a fi de crear consciència del que passa al món, però amb caràcter propositiu, què es pot fer per canviar aquests escenaris des d’una perspectiva ecosocial, ja que, afegí, les crisis climàtiques i ambientals van directament lligades amb crisis socials i considerà que la part més vulnerable de la població és la que patirà i pateix més també aquestes crisis.
Arran d’aquesta exposició realitzà una sèrie de propostes, com ara la necessitat d’increment de la formació dels docents en aquests aspectes; considerà que s’està fent molta formació en altres temes i poca en aquests. Afegí que cal fomentar escoles sostenibles i anar vers una democratització de l’àmbit escolar.
Finalitzades les intervencions, el moderador, prenent el fil del sentit transmès d’algunes de les intervencions, exposà la idea que sembla que hi ha una certa desmobilització social en el món educatiu, i deixà el torn obert de paraula al públic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)