Gabriel Ensenyat Pujol, doctor en història medieval i professor de la UIB, impartí la conferència “Els privilegis i les franqueses de Mallorca” el dia 1 de desembre de 2025 a la sala d’actes de l'edifici de sa Riera, L'acte fou presentat pel doctor Miquel Vives Madrigal.
El conferenciant situà l’origen de les franqueses i els privilegis l’any 1230, en els moments immediatament posteriors a la conquesta, per a la redacció de les quals es prengueren com a referent les de Tortosa i Lleida, amb la finalitat de crear unes condicions jurídiques privilegiades a l’illa per tal d’atreure pobladors. El text inicial es va anar modificant al llarg del temps, ja fos per afegir nous privilegis o bé per llevar-ne. Tres anys després, el 1233, Jaume I estengué els privilegis I franqueses a les altres illes, encara no conquerides.
Josep Maria Quadrado definí el text com “El còdex dels reis i el rei dels còdexs” atesa la seva transcendència.
El doctor Ensenyat remarcà que Jaume I, el 1230, no va jurar formalment els privilegis perquè els va atorgar, però que els confirmà en dues ocasions (1257, 1269). Així mateix, el futur Jaume II també ho féu (21 d’agost 1256, 1257), així com la resta de monarques: Alfons el franc (1286), Jaume II “el just” (1291 i 1300), Sanç i Jaume III.
Pel que fa a les modificacions introduïdes per Jaume II, Ensenyat destacà que aquest rei introduí canvis per tal de controlar el poder municipal: el rei designa els jurats; aquests no poden elaborar ordenances (només suggerir-les), necessiten l’autorització reial per imposar col·lectes i defensar els interessos de la institució. Això suposà una pèrdua considerable de l’autonomia municipal. En aquest sentit, esmentà l’opinió d’Antonio Planas Rosselló ( Professor Titular d'Universitat d'Història del Dret i de les Institucions) segons eñ qual, es tracta d’un trext autoritari en el qual les facultats dels jurats queden molt limitades pel monarca. Jaume II eliminà determinades franqueses que, segons Quadrado, tenen més importància del que aparenten. El ponent qualificà el jurament de Jaume II com una maniobra per recuperar poder reial mitjançant l’omissió de determinades disposicions en un nou text.
En relació amb els juraments dels altres reis, destacà:
- JURAMENT DE SANÇ (4 JULIOL 1311): restableix els privilegis anul·lats per Jaume II i ho fa constar expressament: “pues que el primer cuidado del rey Sancho, al subir al trono en 1311, fue deshacer la obra del padre restableciendo la del abuelo” (Quadrado).
- JURAMENT DE JAUME III (13 GENER 1333): torna a incorporar les franqueses anul·lades per Jaume II, incloent-hi el text explicatiu del rei Sanç.
- PERE EL CERIMONIÓS confirmà íntegrament els privilegis i franqueses en la seva totalitat (31 MAIG 1343): ”Omnes franquitates, libertates, immunitates, bonos usus et quecumque privilegia, tan nova quam vetera...”.
Un fet esmentat per Gabriel Ensenyat fou que al Llibre dels reis i altres repertoris jurídics posteriors, el desgavell jurídic provocat per Jaume II va ser omès: calia salvaguardar impol·luta la imatge de Jaume II, el “savi e bon rei”. Així mateix, confirmà que l’ordenament jurídic i institucional del regne es mantengué intacte quan deixà d’existir la corona de Mallorca, fins que fou abolit pel Decret de Nova Planta (1715).
L’última part de la seva conferència, el doctor Ensenyat la dedicà a aclarir diversos errors habituals utilitzats i difosos per diferents persones i mitjans, com ara la confusió entre «Corona de Mallorca» i «Regne de Mallorca», circumscrivint aquest darrer a l’illa de Mallorca, amb institucions pròpies com els Jurats i el Gran i General Consell; mentre que la «Corona» s’entén com els territoris (també els continentals: Rosselló i la Cerdanya, Baronia de Montpeller) sota el domini d’un mateix monarca.
Per finalitzar, el conferenciant al·ludí també a la tergiversació, de vegades interessada, d’altres termes i conceptes, com ara la referència a «las naves aragonesas» quan és evident que Aragó no compta ni comptava amb sortida al mar, o «la conquista aragonesa de Mallorca», expressions que qualificà com a mostres d’una malversació contínua i sistemàtica dels significats i referents històrics.
