El passat dimarts 25 de novembre, Damià Pons i Pons impartí la conferència titulada “El llegat cultural de Josep Maria Llompart”.
L’acte tengué lloc a la sala d’actes de l’edifici de Sa Riera i fou presentat per l’inspector Guillem Alexandre Amengual.
En el parlament introductori, Amengual apuntà un cert paral·lelisme entre la figura del ponent i la de Josep Maria Llompart, fent menció a tres vessants de les seves trajectòries humanes i professionals: la vessant literària, la de l’àmbit de la docència i també la de persones activistes en pro de la llengua i la cultura catalanes.
Damià Pons inicià el parlament sobre Llompart remarcant que, per parlar del llegat que ens havia deixat, calia esbrinar quin era el llegat que ell havia rebut i les causes que havien provocat la forja del llegat que d’ell hem rebut.
Amb la lectura del poema “1931” apuntà la idea que Josep Maria procedia d’una família conservadora i d’una classe social que, per res, feia sospitar que es convertís en un referent imprescindible a l’hora de parlar de l’esperit democràtic i de la lluita catalanista a les Illes. Josep Maria visqué una adolescència en un ambient franquista, però quan cursava el batxillerat experimentà un canvi provocat especialment per dos motius: en primer lloc, pel contacte amb la Mallorca catalanoparlant, i en segon lloc, gràcies a la coneixença del pollencí Miquel Llodrà Vives, persona culta que li proporcionà contactes amb literats. Li presentà Francesc de Borja Moll, entrà en contacte amb l’Acadèmia d’Història de Mallorca, conegué Miquel Batllori, es desplaçà a Barcelona per motius d’estudi i es relacionà amb la família Viñas, relació que també tengué molta importància en la vida de l’autor. Es casà amb n’Encarnació i rebé una forta influència de la seva germana Cèlia. Per acabar la llista d’elements influents en la formació de Llompart, Pons remarcà Manuel Sanchis Guarner, que després d’haver estat represaliat pel franquisme visqué una sèrie d’anys a Mallorca col·laborant amb Moll en la tasca del Diccionari.
Una vegada exposat el ventall d’influències que rebé Llompart, Damià Pons passà a perfilar el llegat que d’ell hem rebut. En primer lloc, parlà del llegat poètic, probablement el més perdurable en el temps, no només per les seves obres sinó també per la seva faceta de traductor de poemes escrits en gallec, portuguès i brasiler. El segon llegat del qual parlà fou el que constitueix la seva obra de crític literari, i acabà analitzant el seu llegat com a activista en favor de la llengua catalana i de l’esperit democràtic. Llompart arribà a esdevenir un referent imprescindible que legitimava qualsevol acte a favor de la democràcia i de l’autonomia. Damià definí Llompart com un home d’ideologia nacionalista d'esquerres que creia en els Països Catalans i que considerava que s’havien d’anar consolidant de baix per amunt, des de les bases socials.
Acabà la conferència amb una recapitulació i amb una valoració de la figura de Josep Maria Llompart i de la Peña com un capital simbòlic immens.
