El passat dissabte 20 de setembre tengué lloc la sortida a les ermites de Valldemossa. La visita fou guiada per Bonifaci Molada i Prada, mestre d’escola jubilat i expert en temes eremítics. De fet, l’excursió forma part del seu darrer llibre publicat Paratges eremítics.
La ruta s’inicià a la caseta dels ermitans, des d’on es va començar a caminar en direcció a l’Ermita de la Trinitat. Des d’un principi, en Boni (forma curta del nom que ell prefereix) va anar explicant aspectes molt interessants tant del lloc com de personatges històrics relacionats amb la vida eremítica. Tal és el cas de sor Anna Maria del Santíssim Sagrament, reconeguda com la primera escriptora mallorquina en català o la influència del monestir de la Cartoixa en tot el procés evolutiu de l'eremitisme.
A l’Ermita de la Trinitat, Molada no va escatimar cap detall per tal que els assistents poguessin entendre la importància del lloc i admirar tant la construcció com el paisatge que l’envolta. Aquesta, que fou la primera on els ermitans visqueren en comunitat, actualment és la darrera habitada per ermitans.
.jpeg)
.jpeg)
Es va continuar fent camí passant pel bufador, lloc que abans era aprofitat pels ermitans per refrescar aigua i aliments, fins que s’arribà al recinte de ses ermites velles. El guia destacà la importància històrica del lloc, on els ermitans començaren a viure individualment, cadascú a la seva ermita. Aquests ermitans procedien de l’escola de Miramar, i apuntà que el Beat Ramon Llull també hi passà algun temps, malgrat que no fos ermità.
El punt de més altitud de la ruta fou l’ermita de Sant Nofre, i just abans d’arribar-hi es varen poder contemplar les magnífiques vistes des del mirador de Son Gallard.
En el camí de tornada es va visitar la cova del Beat Ramon.
Bonifaci Molada manifestà la preocupació pel precari estat de conservació i protecció tant del conjunt de ses Ermites Velles com de l’ermita de Sant Nofre. En aquest sentit, fou categòric quan s’arribà al lloc on hi havia l’ermita de Sant Joan Baptista, de la qual quasi no en queda res, idò es va destruir amb la intenció de fer-hi l’actual pista forestal.
.jpeg)
L’activitat va concloure dinant al recinte exterior de la Trinitat. Fou un moment plàcid de conversa i recapitulació.
