Miquel Vives ha recordat diversos aspectes de la trajectòria professional del professor Bibiloni, concloent l’enumeració de mèrits amb la contribució d'ambdós en els cursos d'ECCA per introduir-hi el català a la programació. Ràdio ECCA és una experiència educativa sorgida els anys seixanta del segle XX a l’illa de Gran Canària, que posteriorment s'estengué a altres emissores de Ràdio Popular.
A continuació, Gabriel Bibiloni ha pres la paraula i ha iniciat la seva intervenció explicant les condicions de l'origen familiar de Josep Mascaró Pasarius, aportant dades que ajuden a valorar encara més tot el que aconseguí al llarg de la seva vida. Provenia d'una família benestant, però les circumstàncies no li foren favorables, i li tocà viure períodes de gran dificultat. El conferenciant ha estructurat la revisió biogràfica de Pasarius vinculant-la als seus llocs de residència: des dels inicis a l'Alaior natal fins al 1935, quan els seus pares es divorciaren i la seva mare, amb els cinc fills, es traslladà al Pont d’Inca, iniciant-se així l’etapa mallorquina.
.jpeg)
Pel que fa a la seva formació, vertader exemple de tenacitat, Bibiloni ha narrat una anècdota significativa: un mestre aconseguí despertar en Mascaró la curiositat i el desig d’investigar. Aquest mestre, cada dijous, duia els alumnes d'excursió per diferents zones de Menorca. Un dia, durant la visita a la taula de Torralba, els explicà una història inventada sobre l’origen del monument, relacionant-lo amb gegants. Josep, escèptic, no ho cregué i decidí que calia estudiar per aclarir la veritat.
.jpeg)
De la immensa obra de Mascaró, Bibiloni ha destacat les múltiples facetes que conreà, va fer d'arqueòleg, de cartògraf, d'historiador, de fotògraf, i de periodista, entre d'altres. Els fruits del seu treball són un llegat extraordinari que inclou publicacions tan conegudes com els mapes i els corpus de toponímia de Menorca i Mallorca, o les col·leccions de cromos del Brisas, així com també ha remarcat les obres inèdites que restaren sense publicar.
Pel que fa al seu llegat educatiu, Bibiloni ha subratllat la seva insaciable curiositat, la capacitat de treball evidenciada en llargues jornades de treball i la seva tenacitat per assolir els objectius proposats. Aquests objectius anaven estretament lligats al compromís amb la conservació del patrimoni. Davant qualsevol cas de destrucció, reaccionava immediatament. També es mostrava fermament contrari als canvis en els topònims genuïns, que considerava intrusions de "topònims salvatges", n'ha citat alguns exemples. Mascaró fou un gran divulgador i conferenciant, i, en aquest àmbit, Bibiloni ha destacat el llibre "Tres branques d’un mateix pi" com una aportació rellevant al món escolar.
Finalment, Gabriel Bibiloni ha conclòs el seu parlament considerant Josep Mascaró Pasarius una figura polifacètica que sabé superar les dificultats del seu temps, deixant un llegat perdurable en els àmbits cultural, patrimonial i educatiu.
