PRESENTACIÓ ACTE D’HOMENATGE A BARTOMEU ROTGER AMENGUAL I BARTOMEU LLINÀS FERRÀ
Il·lms. Srs. Bartomeu Rotger Amengual i Bartomeu Llinàs Ferrà, Sr. President del Fòrum, benvolguts amics i benvolgudes, companyes i companys del Magisteri...
El passat 6 d’octubre, com tots sabeu, tingué lloc a Madrid, a la seu del Ministeri d’Educació, l’acte de lliurament d’una de les condecoracions civils més importants de l’Estat Espanyol, als nostres estimats amics i companys Bartomeu ROTGER AMENGUAL i Bartomeu LLINÀS FERRÀ pels seus reconeguts mèrits en el camp de l’Educació, la Cultura i la Política. Es tracta de la “Comanda amb Placa” de l’Orde Civil d’Alfons X el Savi, el rei de la Corona de Castella en el segle XIII, conegut no sols per les lluites amb els musulmans i conquestes, sinó sobretot per l’obra literària, científica, històrica i jurídica produïda en el seu escriptori reial en la qual destaca les Cantigas de Santa María escrites en llengua galaicoportuguesa, que aleshores era la llengua culta del regne castellà.
Atès que tots dos il·lustres amics, comparteixen una trajectòria amb molts de punts en comú, tant en el món de l’Educació com en el de la Política (encara que en opcions polítiques diferents) però sempre actuant en l’interès de millorar el sistema educatiu, el FEAEIB va trobar oportú adherir-se al reconeixement pel que significa aquesta magna condecoració pels nostres companys, i manifestar la nostra satisfacció de forma pública i notòria expressant vivament el nostre reconeixement i la nostra lloança per la seva trajectòria professional i personal servint al Magisteri i a la societat balear aportant bons grans i bones llavors a la saqueta de la millora de l’ensenyament i l’educació. I aquesta és la intenció del sopar d’homenatge d’avui.
Aquests dies m’han vingut a la memòria molts de moments viscuts amb tots dos homenatjats, com són, per exemple, la primera vegada que els vaig veure i els vaig conèixer. L’any 1969 cursant jo Magisteri pel pla 67, va comparèixer a la classe, la directora de l’Escola Normal del Magisteri, dona Maria L. Arnica Meridiano, acompanyada d’un jove inspector que venia a parlar-nos d’Educació Personalitzada sota els criteris de Víctor García Hoz, aleshores el pope principal de la pedagogia oficial espanyola que dirigia el ministre Villar Palasí. I ens dissertà sobre el Projecte de Reforma Educativa que conduiria a la Llei General d’Educació de 1970 amb la nova estructura del sistema educatiu (EGB, BUP...).
Prop temps després, essent mestre de la nova escola pública de la Indioteria durant el curs 1972-73, vaig anar a la Delegació Provincial d’Educació per entrevistar-me amb Dona Carme Eyaralar, professora de dibuix de Magisteri, que m’aconsellava que demanàs un diploma d’honor per la feina d’alfabetitzador feta en el servici militar. Conversant amb ella, s’acostà un jove que treballava a la Delegació, ens presentà i aquest s’afegí a la conversa. Era l’altre condecorat, en Tomeu Llinàs. Començà aquí una amistat que creixeria al llarg del temps.
Atesa aquesta trajectòria en interès del millorament del sistema educatiu de les IB, què podem dir dels mèrits dels dos homenatjats?
Doncs que, a nivell de títols, ambdós són mestres d’escola i professors, tots dos són llicenciats, un en Pedagogia, l’altre en Història, i ambdós són inspectors d’educació.
Si xerram de càrrecs, tots dos han exercit alts càrrecs de l’Administració Educativa, bé com a professionals, bé com a polítics: En Rotger, inspector en cap d’Inspecció durant molts anys, director general d’educació, i Conseller d’Educació, Cultura i Esports del GOIB. En Llinàs, director escolar, cap de programes educatius, director provincial d’educació del MEC, director general de FP i Inspecció Ed, director general de Projectes del GOIB, secretari general de Presidència del GOIB, i Conseller d’Educació i Cultura, i encara avui president del Consell Social de la UIB.
Si parlam d’autoria d’escrits pedagògics, tant un com l’altre són autors i coautors d’obres didàctiques, i llibres de text i estudi, i formatius dels quals només en citaré un parell mallorquí. D’en Rotger, qui no coneix el best seller de les obres didàctiques de la dècada dels 70, especialment emprada en l’EGB?:
- “El proceso programador en la escuela” (1975).
- “Direcciones escolares: el director com técnico y como líder” (1982)
- “L’Estatut per a tothom” (amb el Col·lectiu Pedra Foguera: Rotger, Janer i jo mateix)
- Les Plaguetes. Quaderns de Llenguatge i Experiències (també amb el Col·lectiu Pedra Foguera)
I d’en Llinàs, qui no ha conegut el projecte globalitzador, molt innovador en aquell moment, duit a terme al CP Rafal Nou amb ell com a director el 1982 i que fou seleccionat i subvencionat al III Pla de Desenvolupament de la Innovació a l’EGB del MEC:
- Experiència Interdisciplinària sobre “La deixa del geni grec”, realitzada en el CP Rafal Nou (1983)
O qui no ha manejat la:
- Guia dels Programes Educatius de les Illes Balears
- El mapa escolar
- Les Illes Balears. Llibre de text de Coneixement del Medi (1994) (coordinat i dirigit per jo mateix) (amb la
col·laboració també de Miquel Seguí i amb correcció
lingüística de Catalina Martí.
Amb aquestes notes apuntades, entenc que queda suficientment encomiada, la dedicació de tots dos personatges, a l’educació, formació i instrucció a tot el Magisteri balear de tots els nivells educatius no universitaris, així com a l’Administració educativa, dedicació que consider que ningú dubta que ha estat exercida amb autoritat (la d’autoritas, la moral, no la del poder) exercida amb alt valor, la qual cosa implica superioritat en el quefer sigui a l’escola o a l’administració. Però endemés, vull recalcar que tal dedicació al Magisteri balear, l’han exercida amb amor, en el sentit filosòfic que Plató descriu en la seva obra El Banquet, i que és aquell que es
tradueix en entrega voluntària, amistat i esperit professional dirigit cap el bé, el treball ben fet, acompanyat de formes adequades sempre positives.
Dit d’una altra manera, que han demostrat, amb valor de perfecció i de relació, qualitats psíquiques com són aptituds didàctiques, aptituds de govern (sobretot en les relacions amb els mestres i professors), i alta professionalitat i personalitat (que ha provocat cooperació i connexió).
I res més, per tot, estimats medallistes, moltes gràcies. I si voleu dir qualque cosa, la paraula és vostra. Mercès també a tots vosaltres que m’he escoltat pacientment. I després passem al banquet en honor dels nostres homenejats.
Palma, Restaurant Toke, 15 de novembre de 2023.
Miquel Vives Madrigal
